Intentant entendre el conflicte de Síria i les seves implicacions. I a partir d'ara, que?

Masses actors (EUA, Europa, Israel, OTAN, Al-Qaida, ISIS,..), masses interessos creuats i sovint ocults generen una complexitat desorbitada per comprendre el conflicte de Síria i les seves conseqüències a nivell mundial. El que queda clar, però, es que els atemptats de París de la nit del 13 de novembre estableixen un punt d'inflexió. Tot i admetre no entendre tots els elements que hi participen, aquestes són algunes de les explicacions que he trobat entre les informacions constants i confuses que apareixen en els mitjans de comunicació.



Primer de tot, cal fer una mirada al passat per comprendre la situació actual. En aquest video de 10 minuts hi trobem sintetitzades les arrels de la guerra de Síria:

Paral·lelament a l'escalada del conflicte siri, apareix i es desenvolupa l'Estat Islàmic, la nova amenaça terrorista sorgida des de Al-Qaida però que es radicalitza i pren part en el conflicte.

Els posicionaments internacionals davant la guerra declarada per Estat Islàmic és desigual i va enrarint i complicant la política internacional. Cal diferenciar, amb dificultat, qui lluita contra qui a Síria.
Com ISIS aconsegueix financiar-se i perquè musulmans europeus s'allisten voluntàriament per combatre a Síria són qüestions fonamentals per explicar un conflicte bèlic de cinc anys de duració davant "l'aparent" passivitat de la comunitat internacional.

Les conseqüències més visibles des d'Europa serà el creixent agreujament del problema dels refugiats africans i de Pròxim Orient, que veurà augmentar el seu nombre exponencialment pels que fugen de la guerra de Síria.

La situació a França després de l'atemptat de Charlie Hebdo obrirà les portes a la islamofòbia i judeofòbia a occident. Els atacs gihadistes a París traslladen l'escenari de guerra a Europa. Les teories de la conspiració o l'ascens d'extrema dreta i fins i tot d'exaltació neonazi a països com França, Alemanya o Suècia.

Després de la massacre del passat 13 de novembre a París, les posicions internacionals es defineixen més clarament. Les declaracions d'Hollande són una crida explícita internacional contra "l'enemic comú", l'Estat Islàmic. És un desplaçament de la consigna "Llibertat, igualtat i fraternitat" vers "Seguretat, igualtat i fraternitat", com afirma Vicent Partal. Tot i així, és bo recordar que França devia preveure un atac en el seu país, doncs dies abans, el 9 de maig, ja havia enviat el portavions Charles de Gaulle al Pròxim Orient.

La por és fàcil d'encomenar, tant els mitjans de comunicació com les xarxes socials són vies ràpides i fàcils de vehicular. El nivell d'alerta antiterrorista a Espanya puja fins a 4 en una escala que arriba a 5. La naturalesa i els testimonis dels atacs gihadistes a París descriuen als terroristes com "persones normals", que cridaven "Alà és gran". A més, foren efectuats en espais on la classe mitja francesa s'hi podia trobar un divendres al vespre. D'aquí que sigui fàcil anar cap a brots de islamofòbia o l'horror antisemita a França. Mentrestant, el món àrab reacciona davant aquesta situació en un front comú; les declaracions de Baixar al-Àssad són prou significatives, com també ho va ser la missa catòlica a Notre Dame en honor a les víctimes dels atemptats del passat cap de setmana, en un país on fa més d'un segle es va separar Església i Estat.

En definitiva, tornem a barrejar en un escenari bèlic criteris religiosos, ara de les tres principals religions monoteistes (cristianisme, judaisme i Islam), oblidant el que la història ens ha ensenyat i esperonant fonamentalismes que, en realitat, només són el teló de fons per justificar altres interessos geopolítics, econòmics i militars, díficils de destriar entre la contínua manipulació informativa a la que estem sotmesos.