La nostra situació actual ens obliga a replantejar-nos el futur de la comunicació humana. Hem evolucionat des del pensament fins l’hipertextualitat, i els salts en les dimensions del llenguatge (oralitat, escriptura, llibre imprès, hipertext) han condicionat noves formes de comunicar-nos. No obstant, la naturalesa extraordinàriament canviant d’internet i les noves tecnologies, així com de l’ús que se’n fa, provoca que qualsevol vaticini sigui a curt termini i d’abast limitat. Qui va preveure l’insospitat però desbordant èxit de la telefonia mòbil, facebook, o la blogosfera? Al mateix temps, aquest esclat de blocs que mantenia en progressió geomètrica, sembla consolidar-se i estancar-se, mentre experimentem, ara mateix, l’ascensió de la missatgeria instantània de whatsapp o la (encara) propagació de xarxes socials com facebook o twitter, mentre el correu electrònic queda relegat a aspectes comercials o institucionals.
Tot i així, sembla que totes aquestes fórmules de comunicació arriben a certa saturació en el seu ús, amb usuaris ja ben definits i establerts. Gairebé tothom que disposa d’un telèfon mòbil utilitza whatsapp; molts altres tenen facebook; en menor proporció, twitter, i després trobem els blocaires (un bloc demana constància). La demanda d’immediatesa, brevetat, espontaneïtat, facilitat i multiplicitat en la comunicació apunta, des de la perspectiva actual, que el mòbil seguirà guanyant encara més adeptes com eina de comunicació personal, verbal i escrita.
Michel Bernard afirmà que “l’hipertext s’adapta al nostre mode actual de pensament” perquè avui tendim a prioritzar la representació davant l’abstracció, a llegir més però d’una manera més superficial. Som capaços d’atendre una dotzena de converses a través de diferents mitjans de comunicació, però aquesta habilitat “multitasca” perjudica la nostra capacitat per pensar profunda i creativament. Però no només això: la distracció i interrupció freqüent que comporta la comunicació actual ens resta empatia i compassió, i provoca tensió i ansietat. Necessitem recuperar l’atenció i la calma per evitar enlluernar-nos amb una tecnologia comunicativa que, enlloc d’amplificar, dormi la nostre ment.
Crec que per una banda s'està deixant de banda la corporeitat de les relacions ente individus i s'està donant massa importància a tot el que esdevé digital. Una conversa cara a cara revela informació indispensable pels actes reflexius entre les persones. Es llegeix més però més fragmentat, l'acte de la parla esdevé incomplet sense el cos de la mateixa manera que una tutoria a la UOC no té res a veure amb una trobada presencial. Sense entrar en cap judici de valor haurem d'assumir que per bé o per mal que el que ara mateix és, pot ser que demà no sigui.... i que un cop ho sigui ja hagi caigut en l'obsolescència... un estat de contingència permanent.
ResponEliminaBon exemple l'eliminació dels dies presencials, m'encantava poder conèixer al professor/a que tindríem, de quin tarannà anava i què n'esperava. Era una bona presa de contacte humana i social que s'ha canviat per una virtual. Tot i que, goso dir que, segurament, la seva anulació és més per qüestions econòmiques que no organitzatives.
EliminaÉs molt fàcil deixar-nos enlluernar per tot lo nou, i en especial per tot allò que ve de le snoves tecnologies. Ens agradaar ficar el nas dins tot allò que és novetat però també hem de saber distinguir amb allò que només serà superficial o allò que realment ens pot ajudar en la nostra vida. la veritat és que si ens posem a pensar veiem que la nostra ment es va adaptant tant ràpidament que no sabem qui arrriba abans..... pe`ro continuem pensant amb elefants!!!!!
ResponEliminaHola!
ResponEliminaPotser en un futur tingui lloc una contracultura tecnològica. Vull dir que hi hagi un gir a favor de la desconnexió, de la intimitat... O és impossible que això passi?
Potser ja comença a haver-hi els primers brots. Cada vegada més s'escolta a persones dir "tinc ganes que arribi vacances i tancar, o desconnectar, el mòbil per uns dies", i conec gent que ho fa. Si abans s'anava a balnearis per a relaxar el cos, aviat s'haurà de cercar espais a on desconnectar la ment de la hipertextualitat
EliminaCrec que estem en plena fase de determinisme tecnològic i que l'espai virtual penetra cada cop més profundament en el nostre espai de pensament i en la nostra percepció fins al punt que és impensable viure el dia dia sense la xarxa. Som l' homo tecnologicus definitiu. En efecte, la tecnologia ja no és una opció, és una consumació.
ResponEliminaM'agradat molt la teva expressió "un estat de contingència permanent!. I la constatació de que la tecnologia és aquí i ja no marxarà. Però encara desitjaria pensar que hi ha la posibilitat que apunta unpezenlasopa, que podem capgirar, encara que sigui tímidament, la situació cap una reivindicació de la intimitat. Però com també apunta l'Olga, ens crida massa la novetat, encara que la proposta sigui superficial o no esdevingui veritablement útil.
EliminaAl meu parer, la constant evolució en el desenvolupament de noves tecnologies és la que deixa obsoleta ràpidament a les anteriors tecnologies o 'apps'. Ens estem o s'estan acostumant a tenir-ho tot ja, a la immediatesa, a la novetat que es mira més els anuncis d'allò nou que no el que ja tens.
ResponEliminaL'altre dia escoltava que sortirà el Windows 10 quan feia poc uns amics parlaven encara del Windows 8. Al poc de sortir al mercat l'iPhone6, ja s'escolten 'rum rums' d'un nou iPhone7 en preparació .... I, el mateix amb les 'apps' i xarxes socials
L'èxit de whatsapp o Twitter, crec, és que ho pots seguir des del mòbil i, per tant, en qualsevol lloc, has d'escriure molt poc (a mi, moltes vegades, em mata el límit de 140 caràcters) i és fàcil de llegir i ràpid. Els blogs, en canvi i com a exemple, requereixen de més temps i en un mòbil no és gaire factible
Doncs si, Diana, crec que apuntes encertadament cap una de les tendencies a les que sembla apuntar l'ús de la tecnologia: a primar la rapidesa, la facilitat i la comoditat. Óbviament, els mòbils són, ara per ara, el dispositiu que més afavoreix aquesta triada.
EliminaRicard i companyia, no se vosaltres, si fullegeu el llibre de Nicholas Carr, o altres semblants, però després de llegir el llibre de Nicholas Carr, tot seguit la setmana passada em va sorprendre escoltar pels mitjans (RAC1, CatRadio, etc) com es recomanava introduir als infants ASAP en l'ús dels dispositius electrònics. La veritat és que encara no ho entenc, entre d'altres perquè tinc dos fills adolescents i us asseguro que si hi ha una cosa que no necessiten és precisament això...que penseu?
ResponEliminaEt dono tota la raó Jordi!!!! No les necessiten, però els adolescents i nens creuen que sí, en gran part perquè els hi han fet creure aquesta dependència.
EliminaEn algun altre blog de l'aula comentava que les meves filles ara acaben 1er d'ESO i seran el darrer curs de la seva escola que utilitzen llibres per a tot, tret d'utilitzar internet per a consultes i enviar treballs als professors.I, porten un rebot tots plegats perquè "som els últims pringats de l'escola" .....(jajajaja). Perquè seran els pringats cada any atès que l'adaptació a les noves tecnologies de cada curs serà a partir dels que venen al darrera.
Ho vaig parlar amb una de les tutores de 6è de Primària (els que ja treballen amb noves tecnologies), si aprenien més o millor, i amb la seva cara ja vaig veure que no, m'ho va dir tot. Per què ho fan llavors? suposo que a la propera assemblea educativa que fem a l'escola al juny ho sabrem perquè em consta que també hi ha pares d'ESO emprenyats perquè els seus fills no utilitzen les noves tecnos per a l'estudi... Per tant:
-són els nens i adolescents que les volen?
- és l'escola que els hi introdueix i els hi fa creure que és imprescindible?
- són aquells pares que els sembla que si no les utilitzen els seus fills/es quedaran endarrerits?
La societat en general els estem creant una dependència, de vegades segurament, sense adonar-nos-en
Jordi, com bé dius, després de llegir el llibre de Carr et salten molts dubtes, i encara més si ho veus en la vida real com exposa la Diana. Però, si vosaltres fòssiu nens, no tindríeu una temptació irresistible per fer servir un mòbil, una tauleta o un ordinador? Crec que ja no ho podem aturar, tan sols racionalitzar-ne l'ús, fer-ho servir com a eina "d'extensió" però no pas com una crossa. Tota la societat sembla abocada a fer creure que, si no tens accés a la tecnologia, et quedaràs enrere (el nombre de llars amb connexió a internet sembla ser un indicador de progrès) mentre que són els resultats escolars de comprensió els que veritablement ens donen.
EliminaHi ha un llibre del Jerry Mander dels anys 80, "4 buenas razones para eliminar la televisión", que tot i estar centrat en l'àmbit televisiu ja precognitzava molts dels problemes que avui en día s'han agreujat. Com sempre, el pitjor de tot és no donar-se'n ni compte...
Tens tota la raó, em temo que al darrera hi ha més interessos comercials, al capdavall és un mercat bestial; a casa meva per exemple a banda de 2 ordinadors personals per 4 que som (el gos i el gat per ara no els compto!), cada nen té un mòbil, una tablet, ah...la XBOX...en fi, és un mercat, que a més s'incrementa amb el consum de continguts per xarxa, subscripcions (Spotify)...
ResponEliminaDe fet vaig llegir que als EUA la empresa Microsoft estava implementant la idea de 'suplamtar' els centres docents amb iniciatives orientades a introduir un model educatiu, com podeu imaginar, a partir de Windows.
Ostres, quina por Jordi si es portés a la pràctica aquesta idea de Windows!!! Seria una manera de manipular i ideologitzar als més petits tremenda.
ResponEliminaRicard, totalment d'acord. Jo, de vegades, també ho dic: si nosaltres a la seva edat haguéssim tingut tots aquests estris al nostre abast, què???
Ara bé, també penso que els adolescents sobretot, quan ja ho tenen tot al seu abast, s'autoregulen una mica amb aquelles apps o tecnos que més els hi agrada, no?
Per exemple, a casa tenim 2 ordinadors per a 4 (no, els dos gossos tampoc hi mostren gaire interès), una tablet familiar (tot i que els 'Reis" la van portar als pares per si feia falta limitar l'ús) i les meves filles tenen un iPod i una Nintendo cada una, la Wii i un mòbil (per a cadascuna) de fa 6 mesos, i:
- la Wii i Nintendo estan criant pols fa temps,
- l'ordinador el toquen molt poc, més enllà de fer deures o, alguna vegada, per veure episodis online de sèries que els hi agrada i joels hi trec els iPods perquè s'hi deixaran la vista,
- la tablet és per a mirar sèries online,
- l'iPod per fer fotos, escoltar música i alguna 'app',
- el mòbil per Instagram, Snapshot i assapejar amb amigues i amics, amb mil grups creats per qualsevol xuminada
Total, que, finalment tots els gadgets que tenen van a "parlar" amb amigues i amics, i mirar sèries que els agrada. Res que no féssim nosaltres amb menys tecnologies.
Almenys, moltes d'aquestes sèries, com són temporades que encara no han arribat aquí, les miren amb anglès, d'alguna cosa ens servirà (jajaja)
També és cert que hi ha altres criatures molt més enganxades, però quan parles amb alguns pares/mares veus que ja els hi va bé, així no molesten ni s'hi han d'entretenir
Em sembla que compartim "repartiments" semblants de tecnologia familiar i les mateixes inquietuds i problemàtiques. Jo ho he intentat combatre amb els jocs de taula, dels que n'era un gran fan de petit i adolescent i que ara he retrobat amb força per contraatacar l'oci digital, més atractiu a priori perquè compleix la triada essencial: ràpid, fàcil i còmode. Montar un joc de taula no és que sigui complicat, però òbviament no es prèmer un botó. Requereix aprendre unes regles, triar decisions, t'has de seure en una taula... però a canvi ofereix, penso jo, la mateixa o més diversió que qualsevol videojoc o entreteniment, amb la gran diferència de l'elevat grau d'abstracció, implicació mental o comunicació personal que impliquen alguns jocs.
ResponEliminaOstres la Nintendo no l'havia comptada..hehe....tant és! No si estic del tot segur que si nosaltres haguéssim tingut aquestes joguines hauriem tingut el mateix problema, però crec que la qüestió no és aquesta. La qüestió és, i per suposat fa temps que vaig decidir en comptes d'enfrontar-me amb el món virtual afegir-me des d'una perspectiva critica, cosa que penso fem la majoria dels que voltem per aquí. Però el que volia dir, és que nosaltres com adults més o menys formats tenim les eines per racionalitzar els problemes, però els nens no! A ells senzillament els hi llencem un món de tecnologia que no és ni molt menys inofensiva, perquè entre d'altres, tota la industria del futur està allí, i és en aquest territori que en cert aspecte se'ns escapa on, a vegades, tinc la sensació, se'ns manipula, i pitjor encara, als nostres fills.
ResponEliminaQuan cursava EGB, aquell que tenia una consola de videojocs era un autèntic privilegiat, i el primer que va adquirir un Atari era l'Esteve Jobs de la classe. Actualment aquest panorama està tan democratitzat que la oferta fa temps que ha engolit la demanda, i l'obsolescència és un fet comú entre aquest tipus d'entreteniment. Com sempre succeeix amb la tecnologia, no crec que sigui precís demonitzar-la si es fa un bon ús d'aquesta, ni tampoc penso que en si mateixa tingui perquè ser nociva educativament. Com sempre, un ús responsable en determinarà la seva eficiència previ pas per una sèrie de filtres no exempts de crítica com per exemple que siguem capaços d'explicar als nostres fills el procés de fabricació d'aquests productes, des de la deslocalització de les plantes de producció, l'explotació de traballadors i les condicions laborals, fins als inacabables residus que són abocats a països-contenidor. Darrerament estic molt sensibilitzat amb aquests temes arran d'un llibre de Zygmunt Baumann: "Vidas desperdiciadas", un extraordinari relat entorn el capitalisme i la generació de residus inherent a aquest sistema, tant humans com materials. Imprescindible per a comprendre en l'espècie en la què ens hem convertit fruit de la deriva tecnològica ( i moral naturalment)
ResponEliminaM'he oblidat de referenciar-vos el llibre, encar que suposo que algú ja el coneixerà.
ResponEliminahttp://www.atendiendoarazones.com/2013/01/el-humano-como-residuo-resena-de-vidas.html
Apa, salut
No coneixia el llibre, i tal com el pintes es veu interessant. Gràcies per compartir-lo i compartir també els teus pensaments, especialment quan parles de deriva tecnològica i moral actual.
EliminaJo també prenc nota del llibre, es veu molt interessant
Elimina