La seva obra i
biografia no deixen indiferent a ningú. Wittgenstein pot ésser considerat un
excèntric i el seu “Tractatus” pot ser incomprès o rebutjat, però el personatge
i el seu pensament és fascinant.
Wittgenstein ens fa replantejar
la nostra concepció del llenguatge i les seves imposicions sobre la forma de
pensar. Si acceptem la seva proposta: “els límits del meu llenguatge són els límits
del meu món”, acceptem que el suport, el mitjà de comunicació i els
condicionants lingüístics són determinants en la nostra forma d’estructurar i
transmetre els nostres pensaments.
Però l’aparició
d’internet, el correu electrònic, el telèfon mòbil, facebook, twitter, Skype,
whatsapp,..., ha trasbalsat la manera de comunicar-nos. Cada cop es més
fragmentària, asíncrona, i també buida d’emocions personals o íntimes. És una
comunicació que resumeix l’eslògan trinitari del segle XXI: ràpid, fàcil i
còmode.
Aquest punt
despertaria sens dubte l’interès de Wittgenstein. Ens trobem comunicats en
xarxa les 24h del dia, estem envoltats d’imatge, vídeo, música,... i acostumats
a navegar i cercar en l’hipertext d’internet qualsevol informació.
Indubtablement, el nostre cervell funciona de manera diferent a com ho feien
els nostres ascendents fa 50 anys. Debatre si es millor o pitjor, perjudicial o
beneficiós, seria motiu d’un altre debat; el que si resta clar és que hem
ampliat i seguirem ampliant els límits dels nostre llenguatge i pensament al
llarg del segle XXI.


0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada