Wittgenstein hipertextual

La seva obra i biografia no deixen indiferent a ningú. Wittgenstein pot ésser considerat un excèntric i el seu “Tractatus” pot ser incomprès o rebutjat, però el personatge i el seu pensament és fascinant. 

Wittgenstein ens fa replantejar la nostra concepció del llenguatge i les seves imposicions sobre la forma de pensar. Si acceptem la seva proposta: “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, acceptem que el suport, el mitjà de comunicació i els condicionants lingüístics són determinants en la nostra forma d’estructurar i transmetre els nostres pensaments. 

Aquest fet és avui en dia encara més evident i alhora discutible. Les nostres maneres de comunicar-nos canvien ràpida i progressivament de mitjà, de freqüència, de format i fins i tot de contingut. Després de mil·lennis de comunicació oral passarem a segles de comunicació escrita, accelerada especialment a partir de la invenció de la impremta. Llegir i escriure llibres i cartes ha estat durant centenars d’anys la forma habitual, a més de l’oral, de comunicar-se. I això ens feia pensar, interactuar, expressar, de certa manera. Davant d’un full en blanc o sostenint un llibre a les mans, el nostre pensament és disposat de determinada forma, concreta i, fins i tot, podríem dir protocol·lària.

Però l’aparició d’internet, el correu electrònic, el telèfon mòbil, facebook, twitter, Skype, whatsapp,..., ha trasbalsat la manera de comunicar-nos. Cada cop es més fragmentària, asíncrona, i també buida d’emocions personals o íntimes. És una comunicació que resumeix l’eslògan trinitari del segle XXI: ràpid, fàcil i còmode.

Aquest punt despertaria sens dubte l’interès de Wittgenstein. Ens trobem comunicats en xarxa les 24h del dia, estem envoltats d’imatge, vídeo, música,... i acostumats a navegar i cercar en l’hipertext d’internet qualsevol informació. Indubtablement, el nostre cervell funciona de manera diferent a com ho feien els nostres ascendents fa 50 anys. Debatre si es millor o pitjor, perjudicial o beneficiós, seria motiu d’un altre debat; el que si resta clar és que hem ampliat i seguirem ampliant els límits dels nostre llenguatge i pensament al llarg del segle XXI.