No prou satisfet amb aquest repte, darrerament he afegit un altre: "evitar en la mesura del possible que la font d'oci provingui d'una pantalla, sigui quina sigui (televisió, mòbil, ordinador, cinema,...). Òbviament, es tracta d'una croada personal contra els actuals temps digitals, on tot, tant la feina com l'oci, és vehiculat a través d'una pantalla rectangular.
Per què iniciar aquesta capbussada contracorrent? Per què oposar-se a allò més ràpid, fàcil i còmode? Qüestió de principis, de ganes de complicar-se la vida, de demostrar "l'estrany i desplaçat" que és un? No, tot plegat neix d'una necessitat de decréixer, un projecte més gran, ambiciós i a més llarg termini motivat a partir dels escrits de Serge Latouche. Però, com deia Michael Ende al final de cada capítol de "La història interminable", "aquesta és un altre història i ha de ser contada en un altre ocasió".
Fes-ho, comprova-ho; evita tota pantalla durant dos dies. N'ets capaç? ¿Resulta un exercici absurd, turmentador, insalvable, o es converteix en un camí de descobriment i redescobriment d'habilitats oblidades i activitats relegades per la manca de temps, mandra o poca vocació?
Llegir o escriure, tocar o escoltar música, practicar esport o jugar a jocs de taula, passejar
Quina raó que tens Ricard!! Però saps quan més ho notes, si tens nens: I per dues coses. La primera perquè ells enseguida que estan avorrits i tot és un “pal”, com diuen ells, agafen qualsevol pantalla per desconnectar i quedar embovats, però si tens alternatives deixen en un moment les pantalles. I la segona que amb nens al cap de setmana si vols no cal que agafis cap pantalla. El que vull dir que és molt fàcil, si es vol i ara amb aquest bon temps, almenys al sud de Catalunya, per poder sortir a ver mil coses. Passejar per la platja, excursió sota els pins....quan fas plans de fer coses tots junts i a fora de casa i tens nens ells són els primers ha voler anar. Per això crec que es som els adults que ens creiem la necessitat d’estar tancats a casa mirant per una pantalla el que passa a fora, enlloc de deixar al “petita” finestra i sortir tu a formar part del món. Jo, Ricard, el cap de setmana, i sinó és per la UOC intento deixar pantalles i gaudir de l’exterior!!!!!
ResponEliminaGràcies Olga, per "expandir" l'article amb el teu comentari. Tal com dius, amb nens el repte és encara major. Tal com Roberto Benigni a "La vida es bella", ens hem de reconvertir en una espècie d'animador que recomposi màgicament les experiències per fer-les intenses, divertides i que valguin la pena recordar. Un repte, però, que sempre té la seva recompensa.
ResponEliminaComparteixo moltes de les idees que dius. En moltes ocasions som davant de la pantalla, d'aquí cap allà mentre un llibre interessant en espera mort de fàstic o una xerrada al bar de la cantonada amb alguns amics s'ajorna sine die. De vegades, tancar la tele o tancar l'ordinador és una bona alternativa.
ResponEliminaComparteixo moltes de les idees que dius. En moltes ocasions som davant de la pantalla, d'aquí cap allà mentre un llibre interessant en espera mort de fàstic o una xerrada al bar de la cantonada amb alguns amics s'ajorna sine die. De vegades, tancar la tele o tancar l'ordinador és una bona alternativa.
ResponEliminaTant al teu escrit, Ricard, com l'Olga i l'Albert, teniu raó. I, sí Olga, quan tens nens encara ho veus molt més clar. Jo, almenys, ho veig amb les meves dues filles de dotze anys. Si els hi planteges bones alternatives, deixen les "pantalles" de seguida i prou contentes. Però, si les deixessis a casa un cap de setmana, amb la nevera plena, acabarien amb el cervell quadrat.
ResponEliminaDe vegades, però, els pares en som una mica culpables. A casa ens agraden els jocs de taula, però els grans estem cansats i, de vegades, costa posar-nos-hi ... Fa temps que diem (i les nenes ens ho recorden empipades) de baixar a Barcelona per anar al Parc Güell i a la Sagrada Familia ... però, als adults sempre ens surt una cosa o altra. Pert tant, suposo que haig d'assumir la meva petita dosis de culpabilitat que, en alguns moments, les meves filles estiguin a la pantalla.
El consell que dius al principi del teu post Ricard, "treballa dur durant la setmana, el que calgui per a que el cap de setmana el puguis dedicar-lo a tu, a la teva parella, els teus fills, parents i amics". M'ENCANTA!!!! Intentaré tenir-lo molt present
Celebro que el consell rebut per mi ara sigui extensible a altres. Un altre dia parlaré del decreixement... crec que us interessarà.
Elimina