Apple Watch i Cortázar

Aquest serà (o no) un dels possibles "gadgets" o dispositius electrònics que, en el futur més proper, es faran indispensables (o no). Una solució nova a una idea antiga, una nova manera de vendre un objecte quotidià amb un altre envoltori i que despertarà el desig consumista que la tecnologia crea constantment.

El primer cop que el vaig veure, vaig recordar el fantàstic preàmbul de Cortázar que, lluny de resultar desfasat i obsolet, torna a pendre actualitat per la seva capacitat visionària i per la reflexió que, en l'entrallat del seu escrit, convida a fer sobre els nostres hàbits de consum.


Julio Cortázar

Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj

Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan -no lo saben, lo terrible es que no lo saben-, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia de comparar tu reloj con los demás relojes. No te regalan un reloj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.

La publicitat ens ven l'experiència d'ús de determinat objecte, no l'objecte en ell mateix. En això està basat tot el sistema capitalista: l'ús dels objectes com l'extensió del propi jo, com a mostra d'estatus social i econòmic. L'objecte et representa. Et fa visible davant els altres. I la publicitat t'ho fa creure. 

Cortázar parla del temps i de com ens atenalla, però també ens fa reflexionar sobre com els objectes ens "cosifiquen", com l'ésser és objectivat i com la pèrdua dels objectes es relaciona amb la por a la pèrdua d'un mateix. Aquell que es defineix per allò que posseeix és aquell que més angoixa i enveja pateix, més obsesió i paranoia presenta davant el terror de perdre el que té. Una posessió sempre lligada a la comparació amb el que tenen els altres, una il·lusió del que ser el que no som sinó allò que tenim. 

La genialitat de la seva reflexió també té a veure amb l'objecte triat: no som els amos del temps malgrat disposar d'un rellotge; és l'objecte i la mesura del temps que ens esclavitza i sotmet, malgrat mostrar la nostra màscara de superioritat i llibertat de triar, malgrat pensar que hem aconseguit el que mereixem tenir.