Dos anys sense televisor

El televisor es va espatllar vora el nadal de fa dos anys. La reparació va trigar més de l'habitual al tractar-se de dates festives. A poc a poc, ens varem acostumar a la seva absència i a trobar alternatives. Aviat en vaig veure els avantatges i vaig provar d'apagar també el televisor de la cuina. No ens adonem de com una "finestra negra" condiciona l'espai i la situació dels comensals en una taula, orientada convenientment per tal que tothom pogui veure la pantalla, així que vaig decidir girar la taula noranta graus i canviar els hàbits dels menjars. Mentre el televisor està encès, no hi ha conversa possible, només algun comentari que, molts cops, ni és contestat.

Ara parlem i compartim les experiències quotidianes, asseguts tots cara a cara, sense imatges i veus que distreguin la nostra atenció. Quan acabem de sopar, llegeixo als nens unes pàgines d'història amb "Sàpiens, una breu història de la humanitat" de Yuval Noah Harari, filosofia, amb "Pensar. La filosofia com a esport mental", de Robert Zimmer, o ciència, amb "Lo que Einstein le contó a su peluquero", de Robert Wolke. Resulta una lectura comentada, anotada i discutida sobre alguna o algunes de les qüestions interessants que sorgeixen del text, molt allunyat de la sobrecàrrega d'informació dels telenotícies televisius. Després segueixo conversant una estona amb la meva dona al llit, sense redundàncies ni interferències de les "pantalles", i anem a dormir, més relaxats i tranquils que abans. Això no vol dir que no hagi de lluitar diàriament contra la temptació constant de mòbils, tablets, internet i videoconsoles, però com a mínim intento reduir al màxim el seu consum.

Ignorant de l'actualitat? No pas.

El fet de no consumir televisió no significa necessàriament restar aliè i desconnectat de l'actualitat. Significa buscar alternatives i no afartar-se d'excesos informatius diaris. Un cop a la setmana vaig una ullada a webs, blogs i diaris sobre fets importants o esdeveniments que m'interessen. Es més que suficient. Estalvio temps i reiteracions innecessàries. Per altre banda, aprofito per preguntar a la gent que em trobo sobre les notícies del moment. Ser-ne desconeixedor dóna peu i afavoreix una conversa més llarga i profunda que el típic comentari sobre el temps. A banda, aprofito quan disposo de prou temps per profunditzar sobre successos rellevants o interessants, acció impossible de realitzar amb la informació "confusa i formal, deformació difusa i constant" (com cantava Sopa de Cabra) que ens té habituats els mitjans de comunicació.

La meva experiència no és una posició contracorrent i premeditada contra la televisió. He de reconèixer que hi ha bons programes en l'oferta televisiva, però cal destriar molt enmig de la gran mediocritat i manipulació existent, que encara segueix els paràmetres denunciats per Chomsky. Esdevé una activitat com la d'escampar una caixa de bombons en una bassa plena de merda i haver de capbussar-se per trobar-los abans que es desfacin.

Hi ha una creixent i preocupant tendència cap a la notícia del desastre i del catastrofisme en tots els àmbits. Cal saber i fixar-se en "qui" diu la notícia, si hi ha un "perquè" interessat darrera, "com i quan" es diu. Molt sovint és més interessant analitzar això que no pas el "què" es diu. Però, es clar, esdevé una tasca feixuga que requereix unes ganes que no tenim i un temps del que no disposem, pel qual resulta més còmode mantenir-se en els paràmetres de la corrent de pensament existent, per tal de no ser titllats d'incultes o ignorants.

La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural.
Federico Fellini, director cinematogràfic italià (1920-1993)

Amb la televisió es poden guanyar unes eleccions, es poden fer pistolers, però, de ciutadans, només en farem llegint diaris, llegint revistes, llegint llibres.
Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona 1917-1990)