Per què l’accident de Germanwings ha assolit tanta transcendència?

La tragèdia aèria del passat dimarts ha colpejat l’opinió pública, ha esdevingut portada de tots els diaris i mitjans de comunicació, i les xarxes socials s’han fet ressò d’una manera massiva. El seguiment ha estat gairebé minut a minut, la polèmica sobre el tractament de la notícia i la resposta de les autoritats ha desfermat indignació i protestes des de l’inici, a la vegada que l’interès i la cobertura informativa ha sigut enorme, gairebé desorbitada, amb pocs precedents similars. Això fa plantejar, per què aquesta inusitada transcendència i impacte social, polític i mediàtic? Sense cap intenció de menysprear la tremenda tragèdia humana que l’accident representa, volem analitzar els paràmetres que confereixen a aquesta notícia una cobertura d’aquestes característiques.



1. En primer lloc, es tracta d’una notícia inesperada, sobtada, quelcom que no hauria de passar. Si bé tothom accepta o té en compte que els avions s’estavellen, els vaixells s’enfonsen i els cotxes s’estimben, no considerem com a probable que els accidents succeeixin. De fet, en la darrera dècada, malgrat el creixent volum de transit, els accidents aeris i les víctimes han minvat. Així, encara resulta més colpidor que una tragèdia com aquesta tingui lloc.

2. “Em podia haver passat a mi”. El fet que la gran majoria de víctimes fossin europees (i moltes d’elles espanyoles) causa major impacte perquè ens situa en la pell de les possibles víctimes. Qualsevol de nosaltres o dels nostres familiars, amics o coneguts podia haver viatjat en l’avió sinistrat. Per una banda, genera empatia pel dolor de les famílies dels morts. Per altre banda, genera sensació d’alleujament al saber que nosaltres som supervivents; la mateixa sensació que generen les notícies d’altres desastres (per això són sempre presents en els telenotícies i premsa) o el curiós interès pel cinema de catàstrofes. És un estrany sentiment humà d’atenció, d’alerta, de por per un perill proper, quotidià, i alhora d’assossegament al comprovar que no som nosaltres els escollits per la desgràcia. 

3. La magnitud de la tragèdia. Sens dubte, el nombre de víctimes mortals accentua el drama i la repercussió de la notícia. El mateix fet amb moltes menys víctimes, malgrat hagués estat exactament igual, no provocaria, ni de lluny, la mateixa transcendència mediàtica i política.

4. L’ingredient de misteri que ha envoltat els fets. Els interrogants sobre les causes i motivacions de l’accident no han estat resolts o, com a mínim, resultaven opaques i poc clares. Tot plegat ha motivat i incentivat encara més l’atenció pública i mediàtica. Casos com el segrest de Madeleine o l’assassinat de Marta del Castillo són antecedents que mostren com l’aura de l’enigma a resoldre, la necessitat de lligar els caps i les informacions contradictòries revifaven l’interès morbós del públic per conèixer més detalls sobre el cas, mentre s’eternitzava la seva solució.

5. En darrer lloc, ens trobem amb les qüestions ètiques. Un suïcidi que arrastra amb ell a 150 víctimes no deixa indiferent ningú. Un suïcida que esdevé assassí massiu desperta la indignació i repulsió més visceral. El debat sobre l’actuació de Lubitz genera i generarà preguntes de difícil resposta sobre la nostra psique.

En els propers dies i setmanes coneixerem els detalls més íntims de la vida d’Andreas Lubitz; els polítics i institucions promouran mesures per evitar que res semblant torni a succeir (moltes d’elles, com acostuma a succeir, de poca o nul·la aplicació o repercussió pràctica) i amb el temps s’anirà esvaint l’interès. Però, de moment, aquest tràgic accident aeri té tots els elements que li confereixen la primera plana informativa durant un temps inusualment dilatat. Si minvéssim qualsevol dels cinc punts anteriors (sobtant, proximitat, magnitud, misteri i ètica) sens dubte ens trobaríem amb un globus que no s’inflaria tant (o que es desinflaria abans). Però aquest aspecte no deixa de qüestionar molts dels actes periodístics que s’han fet fins ara, ni de promoure reflexions al voltant de què ens impacta i per què.