Ara li diuen "Smart Tv", un eufemisme per intentar desbancar el renom de "caixa tonta". Les seves qualitats i defectes semblen ser de domini públic, la reiterada queixa de que "no fan res de bo" és habitual, però tot i així la gent es dedica més a mirar la televisió que a qualsevol altre activitat de la vida (a banda, és clar, de dormir i treballar). Parlen d'una mitjana de 3 a 4 hores diàries. Aquest és el punt preocupant. Ha esdevingut un substitut de la vida en comunitat, la vida familiar. En certa manera, ha substituit l'entorn o, més aviat, ha esdevingut l'entorn quotidià amb el que les persones interactuen diàriament.
Però no menyspreu tota la programació, ni l'esbargiment lúdic que tothom necessita (a més, és ràpid, fàcil i còmode). La meva crítica s'adreça a aquest factor manllevador d'altres activitats que deixem de fer al mirar la televisió. Poden ser millors o pitjors, però les deixem de fer, perquè és més senzill estirar-se al sofà, agafar el comandament i deixar-nos emportar per l'espectacle. Perquè, no ens enganyem, la televisió ofereix el que la gent vol veure, ni més ni menys: xafarderies, comèdies, desgràcies (que ens fan sentir més segurs quan les veiem lluny o són uns altres qui les pateixen), històries de ficció o "reality shows" que ens permeten "desconnectar" de la nostra vida quotidiana. Per què aquesta fal·lera per "desconnectar"? Tan descontents estem que necessitem descansar de nosaltres mateixos?
Perquè, tampoc ens enganyem, la televisió no relaxa ni ens ajuda a dormir, ans el contrari: recupera la nostra oblidada condició de caçadors que fixa la seva atenció en objectes en moviment. La televisió és essencialment això, imatges en moviment continu que, per aquest ancestral instint homínid, ens manté aferrats davant la pantalla.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada