Societat de la informació (o de la ignorància?)

“Como seres alfabetizados que somos, hace muy poco que nos hemos dado cuenta de que la oralidad está presente entre nosotros, como un hecho contemporáneo, resucitada en los medios electrónicos”. Havelock, Eric A. (1996). La musa aprende a escribir, pàg. 158)

Havelock posa damunt la taula un aspecte interessant: l’aparició del llenguatge hipertextual ha provocat una recuperació de l’oralitat? Si fins ara hem vist una construcció social del llenguatge i una evolució d’aquest cap a l’escriptura, amb els seus avantatges i inconvenients, ara, amb la revolució digital i l’adveniment de la societat de la informació, ens trobem amb canvis importants. 

McLuhan subratlla aspectes negatius dels mitjans de comunicació moderns (“el mitjà és el missatge”, control i manipulació del contingut), però també afirma que sorgeix una forma de comunicació no lineal més rica, ressuscitant formes que havien existit abans de l’impremta (la ràdio reprèn models d’oradors clàssics, la televisió recupera la comunicació visual). 

L’hipertext acaba recollint totes aquestes característiques, barreja oralitat i escriptura i es converteix en una xarxa universal, que es construeix a sí mateixa per la interacció dels seus usuaris. Queda esberlat el concepte de llibre o de pàgina tradicional; els documents resten oberts i susceptibles de ser ampliats. La comunicació entre les persones adopta característiques que s’acosten molt més al funcionament de la ment humana: el llenguatge d’internet, s’acosta més a un llenguatge escrit que s’estira en direcció al llenguatge oral. De fet, així ho veiem sovint en la comunicació existent a Internet o a través de telèfon mòbil: moltes intervencions són breus, desordenades, expressen un sentiment o sensació..., i ho fan barrejant llenguatge oral i escrit, usant símbols (emoticones) com substituts de conceptes o la veu i el vídeo per mostrar esdeveniments personals. Sembla existir, per sobre del contingut mateix de la comunicació, un desig d’expressar, de mostrar públicament (encara que, de vegades, des de l’anonimat) quelcom pensat, viscut o imaginat. Un desig de canalitzar el pensament fractal i caòtic del nostre cervell, que gràcies al llenguatge hipertextual pot realitzar-se més ràpidament, semblant a com es produeix el pensament dins el cervell.