MANUAL DE ONIRONÀUTICA: com recordar i viure els somnis (I)

Sempre, des de petit, he recordat i viscut intensament els meus somnis. Comparant-los amb altres persones, me n’adonava que eren més intensos, llargs, èpics i estranys, però tampoc li conferia massa importància. Afortunadament, no acostumo a patir malsons i només he tingut tres o quatre cops la desagradable sensació de morir dormint. Amb el temps, l’experiència i les lectures m’han portat a un control creixent del somni i aconseguir així alguns somnis lúcids (ser conscient que estàs somiant i actuar a voluntat).


He arribat a tenir-los de segon nivell, o sigui, recordar un somni dins un altre somni, com en “A dream within a dream” de Poe o els somnis induïts de la pel•lícula Inception (Origen) de Christopher Nolan.

Amb aquesta primera entrada volia compartir la meva experiència personal i les tècniques que m’han portat a gaudir, gairebé cada nit, dels somnis com a font d’entreteniment i coneixement, tal com deia el monjo budista tibetà Tarthang Tulku: “En el estado de sueño nuestros cuerpos descansan, y aun así podemos ver y oír, movernos y ser incluso capaces de aprender. Cuando hacemos buen uso del estado de sueño, es casi como si nuestras vidas se duplicasen: en lugar de cien años, vivimos doscientos”.
Realment és tant bo com sembla. A més d’augmentar la nostra experiència vital, els somnis ens poden ajudar a resoldre problemes pendents, enfrontant-nos a ells oníricament. Descartes, tal com anota al seu diari el setze de novembre de 1619, va inspirar-se en un somni, Ghandi visualitza la vaga general en somnis com a solució, així com Mendeleiev va “veure” la taula periòdica o August Kelulé l’estructura molecular del benzè. També fomenta la creativitat artística: son nombrosos els casos de músics, pintors, novel•listes, escultors, directors de cinema,.., que reconeixen la seva inspiració onírica: Voltaire, Samuel Taylor Coleridge, Wagner, Brahms, Stevenson, Bergman, Dalí, Buñuel, ...
Però estem parlant de material especialment volàtil, molt més que el fum o les espurnes: els somnis s’esvaeixen ja al mateix moment que intentes recuperar-los. Un cop ens despertem, disposarem d’escassos segons per anotar tota la vivència en el son. Per això és important disposar de:

• Una llibreta petita i un llapis prop del llit o sota el coixí, de tal manera que només allargant la mà, ràpidament, podem tenir-ho a les mans. Un llapis és millor que un bolígraf perquè permet escriure en qualsevol inclinació, mentre que la tinta és limitada a la llei de la gravetat. També pot ser útil tenir a prop una llum petita o quelcom que ens permeti escriure sense excessiva claror, ja que no ens interessa desvetllar-nos del tot mentre anotem, ràpidament, tot el que recordem.
Somiarem encara que dormim poc o malament, però és molt millor tenir uns bons hàbits abans d’anar al llit. Això serà motiu d’un altre entrada; ara imaginem que ens preparem per dormir, tenint en compte aquest segon punt:

• Cal que ens repetim mentalment varies vegades a nosaltres mateixos que ens despertarem i recordarem els nostres somnis. Aquesta tècnica es pot utilitzar a més per llevar-nos sense despertador: hem de veure vívidament i imaginar com arriba l’hora fixada i ens aixequem del llit. Això s’ha de repetir diverses vegades i segurament descobriràs, sorprès, sense saber ben bé com, et despertes  en el moment que havies projectat. Recordo que, amb deu o dotze anys, la nit abans d’un esdeveniment especial com les excursions del col•legi, ja feia servir aquest truc mental i, des de llavors, sempre (a no ser que estigués molt cansat) m’ha funcionat.


Continuarem somiant...